“La producció artesanal local ens permet anar més ràpid”

Entrevista a Jordi Armengol, gerent de Cooked in Barcelona

Anna Solana

(Publicat a l’Anella.cat el 10/12/09)

Cuina als fogons de Cooked in Barcelona des de fa quatre anys. Jordi Armengol és el xef d’un nou estil de gastronomia tèxtil que barreja les estratègies de negoci del món de l’alimentació i les tecnologies més innovadores per reinventar el pantaló i acompanyar-lo de complements creatius. Els seus plats s’elaboren a Sabadell, amb la cura que exigeixen els productes que volen ser delicatessen amb “caràcter autòcton” i exportables arreu del món.

Cooked hibrida sectors… Com es barreja la cuina amb el tèxtil?

A Cooked interpretem el taller de disseny com una cuina creativa on barregem diferents ingredients, com ara teixits, cremalleres i botons, per cuinar pantalons des de Barcelona, amb caràcter autòcton. La relació amb la cuina centra totes les nostres accions de comunicació. Envasem els nostres productes en carmanyoles, per exemple, i utilitzem el nom dels colors de la fruita, entre d’altres iniciatives.

El concepte supera el producte avui en dia?

És indispensable tenir cura de la qualitat del producte, que estigui ben fet. Però, alhora, és necessari presentar un concepte per diferenciar-te de la resta de competidors. Avui dia, no et pots plantejar res en un món tan madur com el de la moda sense tenir concepte, tot i que també ha de tenir una raó de ser. No pot ser un concepte buit.

Cooked aposta per la cuina local, per fabricar al país quan tothom se’n va a fora per abaratir costos. Per què? Quins avantatges hi trobeu?

Fabricar aquí té avantatges tant de cara al producte com de cara al consumidor. La producció artesanal permet fer partides més acurades. I amb això no vull dir petites. La quantitat es pot dividir en diverses produccions, totes diferents les unes de les altres. Una marca tradicional ho fa tot d’una tirada. Cooked, en canvi, fa petites tirades per aconseguir, per exemple, que un model concret s’adapti al comportament del teixit en el rentat i el planxat. Un pantaló negre no es comporta de la mateixa manera que un de blau marí en ser rentat i planxat i cal tenir-ho en compte. Un encongit de l’1 o el 2% et pot fer variar la talla d’una peça. Treballant de forma artesanal ens podem permetre d’adaptar-ho. Fora seria molt més difícil.

Fins i tot establint un control de qualitat posterior a la producció?

No és tant el control final com el procés en sí mateix, que és complicat de seguir si es fa a l’estranger. Fabricar a la Xina, posem per cas, demana un plantejament totalment diferent. Hauríem de muntar allà la nostra fàbrica. A més, per molt acurada que sigui la producció a gran escala, sempre es nota la diferència respecte de l’artesanal en el producte final. Fabricar al país ens dóna rapidesa. Si al setembre t’adones que falta un producte al mercat, en tres setmanes el pots tenir a punt. Si trigues més, en el món de la moda, perds una campanya.

La fabricació artesanal repercuteix en el preu del producte. No us fa por que sigui un fre a la compra en temps de crisi?

El preu no pot ser la variable competitiva bàsica. Preferim la qualitat. De fet, ens obsessiona aquest aspecte i el servei als clients, que volen les peces com més aviat millor. La mà d’obra local ha baixat de preu i es pot fabricar per menys diners. De totes maneres, els nostres pantalons tenen clientes molt fidels. No són un producte de compra impulsiva i les compradores són fidels a la marca. De moment, no estem notant la crisi. De fet, enguany hem augmentat el 50% les vendes i estem creixent com a empresa. Tenim entre 200 i 300 clients multimarca, una botiga a l’Illa Diagonal de Barcelona i ens estem plantejant d’obrir-ne d’altres.

…per cuinar al mercat internacional?

Tenim previst obrir més botigues arreu de l’Estat i també estem muntant una empresa a Silicon Valley (San Francisco, EUA), on farem peces de roba intel·ligents, amb aparells electrònics integrats, així com complements que permetin carregar el mòbil o l’iPod. És un projecte que tenim endegat des de fa temps i que ara tenim l’oportunitat de desenvolupar.

És la manera d’innovar en un sector madur com és el de la confecció?

S’hi pot innovar de moltes maneres. Zara ha innovat en el sistema de gestió. Desigual amb un enfocament més orientat a producte. A Cooked ens hem especialitzat en pantalons i complements creatius. Innovar no vol dir realitzar coses estranyes sinó canviar la manera de fer-les perquè el públic se senti més satisfet amb el producte. Cooked també posa l’accent en el packaging. La gent s’emporta els pantalons dins d’una carmanyola. Es tracta de diferenciar-se seguint la moda però, alhora, independitzant-se d’aquest món. De fet, ja estem dissenyant un altre tipus de capsa, com la de les pizzes, perquè els nostres pantalons tinguin un embolcall reutilitzable, que es pugui fer servir per desar coses.

Quina importància tenen les TIC en la difusió del vostre concepte-marca?

Les tecnologies de la informació i la comunicació són clau per a nosaltres. Les fem servir a les peces de roba, per obtenir informació sobre què es ven i què no, a la botiga i per difondre la nostra marca.

Quins avantatges creieu que aporta formar part de la comunitat tèxtil de l’Anella?

En aquests moments, tenint en compte la situació econòmica global, cal ser conscient que és molt difícil caminar sol. Faci els anys que faci que està al mercat, una empresa necessita el know-how d’altres companyies per crear valor. Per exemple, en el camp del que s’anomena Smart-fashion o roba intel·ligent, és important aconseguir suport per poder tirar endavant qualsevol projecte. El que es busca ara són idees innovadores. Per a això, és bàsic trobar els contactes que es poden aconseguir a través de plataformes com l’Anella.